Diumenge 21 de juliol de 2024
|
02:22 H
Sebastià Mijares, portaveu d'Andrail.
Sebastià Mijares, portaveu d'Andrail. (Foto: ANA)
Mobilitat

Andrail critica que les estimacions del tren 'són el doble que el que es correspondria'

Andorra la Vella.- Andrail, la plataforma pel ferrocarril a Andorra, creu que l'estudi que el Govern ha dut a terme per desenclavar el país i que els ministres de Presidència, Economia i Empresa i Territori i Habitatge van presentar al Consell General, conté un seguit d'arguments que valoren com a "incorrectes" i conclouen que la valoració que en fan és "molt negativa". D'aquesta manera, lamenten que l'executiu no "refusa l'arribada del ferrocarril a Andorra si no que es desmarca de capitanejar tal projecte, posant-lo en mans de les administracions dels estats veïns". Des de la plataforma que defensa el ferrocarril es constata que fan "una forta crítica de les xifres proposades per l'estudi" respecte del que costaria el ferrocarril i assenyalen que les estimacions "són el doble que el que es correspondria en tots els casos". És més, lamenten que no es tingui en compte que en aquestes valoracions que el ferrocarril és "amb alta probabilitat, comercialment rendible".

D'aquesta manera, detallen que el document valora en 810.000.000 el cost del ramal entre la Cerdanya i Andorra i afegeixen que Ferrmed estima un cost de 250.000.000 euros i la Generalitat 500.000.000 euros. Posen com a exemple que el cost de la línia d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona ha tingut un cost de 8.966.710.000 euros. Quant al túnel entre l'Hospitalet i Encamp, destaquen que l'estudi suggereix uns costos que van dels 4.000.0000.000 a 148.000.000 euros, quan el túnel de Pajares en va costar 3.800.000.000.

Afegeixen que les "fonts aportades són altament inadequades", ja que es valora un túnel de "molta més magnitud i en una zona de molt major cost de mà d'obra que el nostre entorn (túnel de Saint Gothard, Suïssa), i la valoració personal d'una persona particular (pel ramal Cerdanya-Andorra "es cita únicament una estimació de Pau Noy").

També lamenten que "la totalitat dels agents civils entrevistats són patronals" i destaquen que això condiciona "fortament l'orientació i objectius de l'estudi: la manifestada resistència als canvis i la necessitat prioritària de millorar la mobilitat per al turisme de luxe". I afegeixen que s'hagués hagut d'escoltar els ciutadans.

Així mateix, critiquen que l'estudi "defuig dels seus propis objectius marcats al començament: no resol les limitacions de capacitat que es fan més i més paleses i contradiu la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'Andorra amb vista al 2030 i el 2050". I afegeixen que la capacitat que poden aportar l'heliport nacional o l'aeroport de la Seu, en el cas més optimista (màxima capacitat de l'heliport i deu vegades el nombre de vols a l'aeroport), no arribaria a l'1,5% del total de desplaçaments del turisme a Andorra", i recorden, a més, l'impacte que tenen en emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Valoren de forma positiva, però, que l'estudi aposti pel transport elèctric segregat del trànsit mixt entre Andorra i la Seu d'Urgell. Malgrat això, defensen que ha de ser "un mitjà ferroviari", ja que té "més capacitat", és "més eficient energèticament "i requereix "la mateixa obra civil" que fer-lo exclusivament viari. A més, creuen que podria ser "el perllongament natural del tramvia de la vall central" i defensen que "podria continuar-se fins a la Cerdanya "per a la connexió ferroviària amb Tolosa i Barcelona.

Notícies relacionades