Andorra la Vella.- Els lloguers dels habitatges s'incrementaran l'any que ve de l'IPC i un percentatge que fluctuarà entre l'1% i el 5% en funció de l'antiguitat del contracte. Així ho han explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i el secretari d'Estat d'Economia, Treball i Habitatge, Jordi Puy, en la roda de premsa per presentar el projecte de llei de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendament d'habitatge. Marsol ha manifestat que la voluntat ha estat la de "protegir els lloguers més antics", i ha reiterat que es vol que un cop passin aquests quatre anys de legislatura deixi d'haver-hi una intervenció sobre el preu de l'habitatge per part del Govern. La ministra també ha anunciat la voluntat de crear una borsa d'habitatge de cara a l'any que ve que serveixi per incentivar que els propietaris de pisos buits els posin al mercat, ja que s'ha mostrat convençuda que "com més oferta hi hagi més fàcil serà que els preus s'ajustin".

Així, tal com ha explicat Puy, els lloguers del 2015 o anteriors podran gaudir d'una pròrroga de quatre anys i es podran veure incrementats l'any que ve de l'IPC més el 5%; els del 2016 gaudiran d'una pròrroga de tres anys i s'apujaran de l'IPC més el 4%; els del 2017, es podran prorrogar dos anys i l'actualització serà del 3% més l'IPC; els dels 2018 tindran una pròrroga d'un any i s'apujaran de l'IPC i el 3% i a l'últim els del 2019 gaudiran d'una pròrroga d'un any i s'apujaran de l'IPC més l'1%. Cal destacar que la llei determina que els inquilins podran sol·licitar durant el 2024 la pròrroga dels contractes de lloguer en el termini d'un mes abans de la finalització del termini principal o de la pròrroga del contracte.

Marsol ha destacat que abans d'impulsar aquesta llei s'ha dut a terme una feina aprofundida sobre el mercat que ha donat com a resultat dades que reflecteixen que de les 39.000 llars que hi ha al país 25.000 són de lloguer (el 64%). La mitjana del preu del lloguer és de 8,3 euros el metre quadrat, sent més cars (10,2) els que tenen contractes de menys d'un any i més barats (6,7) els de més de vint anys. El resultat de l'estudi dona que el preu de l'habitatge el 2021 estava entre els 500 i els 800 euros, i que el preu mitjà del lloguer al país és de 813 euros. Pel que fa a l'antiguitat, cal destacar que 12.000 habitatges tenen un contracte d'entre cinc i 20 anys i el que s'ha volgut, per tant, amb aquesta llei és "preservar els lloguers més antics", tal com ha destacat la ministra, ja que ha manifestat que són els que gaudeixen d'una renda més baixa i s'han anat mantenint. Quant al perfil dels ocupants, cal destacar que un 26% dels habitatges estan ocupats per una parella sola i un 10% per una parella amb un fill. Per tant, Marsol considera que si aquestes parelles guanyen uns sous de 1.500 euros cadascun es poden permetre pagar un lloguer de 800 euros "però no de 1.500 o 2.000 euros, que és el que tenim". En aquest sentit, ha manifestat que a Andorra "no hi ha un problema social" sinó que la problemàtica rau en el fet que hi ha molta diferència entre el que la gent guanya i el que seria ideal que destinés a un lloguer.

La proposta del projecte de llei, que ha entrat aquest dilluns mateix a tràmit per la via d'urgència amb la voluntat que estigui aprovat al desembre, és que en quatre anys ja no sigui necessari regular el mercat i aquest quedi alliberat.

Entrant al detall del text, Puy ha destacat que si la renda dels contractes d'arrendament és inferior a 6 euros per metre quadrat, el propietari podrà incrementar la renda fins a un màxim del 6% i l'IPC.

En el redactat, es mantenen les excepcions a la pròrroga forçosa que estaven vigents, com són la cessió al Govern de l'habitatge per destinar-lo a ús social i la recuperació de l'habitatge per a ús propi o familiar fins al segon grau de consanguinitat, adopció o familiar, o per haver-hi de fer obres vinculades a la seguretat, salubritat i higiene incompatibles amb l'ocupació de la finca. Ara bé, s'hi introdueix una modificació i una nova excepció: d'una banda, i atenent els actuals preus de lloguer, queden exclosos de la pròrroga forçosa els contractes amb un lloguer superior a 2.000 euros mensuals i, d'altra banda, en queden també exclosos els contractes d'arrendament per a residència habitual i permanent subscrits amb persones amb una autorització de residència sense activitat lucrativa.

El projecte de llei també estableix un increment del gravamen als habitatges buits de 10 a 20 euros el metre quadrat. A més, també es preveu allargar la mesura de prohibir transitòriament les noves autoritzacions d'habitatges d'ús turístic (HUT) en apartaments i estudis, incloent en aquesta ocasió la categoria de 5 estrelles.

Borsa per incentivar que els pisos buits es posin al mercat

Quant als habitatges buits, la titular d'Habitatge ha admès que el gravamen actual no està tenint l'efecte desitjat i no estan aflorant aquests habitatges i en aquest sentit ha anunciat que de cara a l'any que ve es vol crear una borsa d'habitatge a preu assequible en què es donin garanties als propietaris perquè d'aquesta manera molts dels habitatges que actualment estan buits puguin posar-se al mercat. En aquest sentit, Marsol ha valorat que si dels 1.700 que estan localitzats es posessin al mercat uns 700 ja seria "un èxit ", ja que voldria dir que tots aquests pisos entren al mercat. En aquest sentit, ha manifestat que el que és necessari és donar "seguretat" als propietaris, i per això es vol impulsar aquesta borsa amb un seguit de garanties.

Qüestionada sobre el fet que l'any passat no es va aplicar al 100% l'IPC en l'increment dels pisos sinó un percentatge, ja que es tractava d'un índex molt elevat, la ministra d'Habitatge ha respost que ara es dona més seguretat perquè es fixen pròrrogues més llargues i ha defensat que hi ha propietaris que estan llogant a 600 o 700 euros i, per tant, han de poder aplicar un increment.