Andorra la Vella.- El Govern ha presentat aquest dimecres el projecte de llei de l'impost sobre la inversió estrangera immobiliària, un text que s'entrarà a tràmit parlamentari per la via d'urgència aquest divendres i que la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, espera que es pugui aplicar a principis del 2024.

Així, i amb l'objectiu de moderar la inversió estrangera especulativa, fomentar l'habitatge de lloguer i generar una font d'ingressos al Govern, el projecte de llei preveu una bonificació del 90% de l'impost d'inversió estrangera per a aquells immobles que es destinin al lloguer -sigui quin sigui el preu que es posi al mercat- sempre que es compleixi amb l'obligació de tenir-los al mercat durant un termini mínim de deu anys.

La ministra ha posat en relleu que l'impost fluctuarà entre el 3% i el 10% en funció del nombre d'immobles que s'adquireixin. Per tant, la compra de la primera parcel·la per a un immoble unifamiliar, un pis o un estudi estarà gravada amb un 3%; si s'adquireix un segon immoble i fins al cinquè es gravarà amb un 5%; a partir del sisè i fins al novè l'impost serà d'un 6% i a partir de la desena operació es gravarà amb un 10%. Aquest fet, ha destacat Marsol, representa "una clara voluntat de gravar l'especulació".

El text legislatiu, que acabarà amb la moratòria que frenava les autoritzacions d'inversió estrangera en immobles, permetrà al Govern generar entre 10 i 12 milions d'euros a l'any. Aquests beneficis, tal com ha indicat Marsol, es revertiran sobre el sector immobiliari per tal de posar fre a la problemàtica. "És un impost finalista que ha d'anar destinat a la millora de la situació de l'habitatge", ha apuntat.

També ha apostat per establir més col·laboracions publicoprivades per augmentar el parc públic d'habitatges i ha avançat que, ara per ara, no s'estudia la compra de més immobles per part del Govern. Així mateix, ha detallat que l'impost es farà efectiu en el moment que els sol·licitants d'una operació d'inversió estrangera demanin l'autorització corresponent al ministeri.

Les persones que estaran obligades a fer front al pagament d'aquest impost, tal com preveu el projecte de llei, seran les persones físiques no residents i les que tinguin menys de tres anys de residència a Andorra. També tindrà incidència sobre les persones jurídiques per a les empreses de capital estranger i sobre les andorranes que participen en aquestes societats d'inversió amb capital estranger.

Fons de l'habitatge i gestió dels pisos del Govern

Després que el director de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Josep Maria Pla, assegurés en una compareixença davant del Consell General que era el Govern qui havia de decidir què fer amb el fons de l'habitatge ja que no havia resultat efectiu des de la seva posada en marxa, la titular d'Habitatge ha manifestat que encara "hem de veure ben bé de quina manera l'apliquem".

De fet, ha reconegut que encara no s'ha treballat en aquesta qüestió i que el fons "no va funcionar en el seu moment". Tot i això, ha apuntat que, ben aviat, se'n tornarà a parlar quan s'abordin les borses d'habitatge tenint en compte que "és necessari".

D'altra banda, i pel que fa a la gestió dels pisos a preu assequible adquirits pel Govern, Marsol ha obert la porta a què sigui l'Institut Nacional de l'Habitatge qui s'encarregui de la seva gestió, tal com es reclama des de la direcció, malgrat que la decisió encara no és definitiva.

Concentració per la situació de l'habitatge

Finalment, la ministra també s'ha referit a la concentració convocada pel 31 d'octubre en favor d'un habitatge digne. En aquest sentit, ha manifestat que tothom té dret a expressar-se lliurement i que "entenem la preocupació", ja que, ha afegit, aquesta és compartida amb el Govern. "No trobarem la solució fent manifestacions, però entenc que la ciutadania vulgui manifestar que està preocupada per aquest tema com nosaltres, per això escoltem i estudiem propostes i també estudiarem la que els sindicats ens van adreçar al Consell Econòmic i Social", ha exposat.