Andorra la Vella.- El 33,77% dels 453 naixements que va haver-hi a Andorra durant el 2022 van ser per cesària. Segons les dades facilitades pel ministeri de Salut a la consellera general socialdemòcrata, Susanna Vela, 32 cesàries es van dur a terme de manera programada, mentre que 122 van ser per la via urgent. Les cesàries programades entre el 2019 i el 2022 van ascendir fins a les 189, mentre que les urgents van arribar a les 506. Durant els quatre anys esmentats, hi va haver un total de 1.865 naixements, dels quals 1.170 es van produir mitjançant parts naturals.

Vela volia conèixer el nombre de cesàries practicades al país entre el 2019 i el 2022 i demanava explicacions sobre els elevats registres. Des del ministeri s'ha justificat el nombre de cesàries al·legant diferents motius com ara l'augment de l'edat materna de les gestants, ja que les dones embarassades en una edat més avançada poden tenir un risc més elevat de complicacions durant la gestació.

En aquest sentit, es deixa clar que una edat materna superior a 38 anys es considera per si sola un factor de risc durant l'embaràs. En el cas d'Andorra, la mitjana d'edat de la maternitat és de 33,5 anys. Altres motius que s'argumenten són l'augment de la patologia materna o l'absència d'una unitat de cures intensives neonatals (UCIN), la qual representa "una limitació important que s'ha de considerar a l'hora de decidir dur a terme una cesària per reduir possibles complicacions del nounat".

Des de Salut es defensa el nombre de cesàries practicades destacant certs aspectes positius com ara la reducció de les complicacions durant l'embaràs i el part; el temps de resposta i seguretat, ja que la capacitat de fer cesàries de manera oportuna "ha millorat el nostre temps de resposta davant situacions mèdiques urgents"; i la comunicació que s'ha fet al tomb d'aquesta pràctica, "donant a les pacients informació detallada sobre els beneficis i els riscos associats amb la cesària, fet que ha enfortit la confiança i la col·laboració amb l'equip mèdic".

Tot i els beneficis que pugui representar, el ministeri també detalla en la resposta a la consellera que l'acció més rellevant impulsada per l'equip de ginecologia i obstetrícia del SAAS es va dur a terme l'any 2020 amb una aposta per un canvi en l'estratègia assistencial en els parts que consisteix a abandonar l'assistència pel ginecòleg referent en favor de l'assistència pel ginecòleg de guàrdia, un canvi que "millora la qualitat assistencial evitant que els professionals hagin d'assumir altes càrregues de treball en horaris extensos".

Accions com aquesta han permès disminuir gairebé un 8% la taxa global de cesàries. No obstant això, el ministeri referma que existeix una necessitat clínica de fer cesàries en determinades situacions, moltes d'aquestes a conseqüència de les característiques de la societat actual (edat materna, comorbiditat, tractaments de reproducció assistida, sedentarisme...). Aquest 2024, a més, està previst el curs d'emergències obstètriques per resoldre patologies emergents secundàries en el treball de part.

Finalment, en la resposta també es detalla que actualment hi ha catorze llevadores al SAAS que fan guàrdies i participen en tots els parts. Aquestes professionals, afegeix Salut, disposen d'un pla formatiu que preveu la formació continuada i la formació específica en diversos centres de referència Catalunya, per garantir l'actualització constant dels coneixements i competències.