Andorra la Vella.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va tenir durant el 2024 unes despeses sanitàries vinculades al risc de malaltia que es van enfilar fins als 130,5 milions d'euros, una xifra que segons ha advertit aquest dimecres el president del consell d'administració de la CASS, Marc Galabert, augmentaria fins a gairebé els 160 milions d'euros d'aquí a cinc anys i superaria amb escreix aquesta dada d'aquí a una dècada.

Aquest fet es deu principalment, tal com ja va alertar el Fons Monetari Internacional (FMI), a l'envelliment de la població, ja que les persones de la franja d'entre 40 i 80 anys són les que concentren una major despesa pel que fa a hospitalització i farmàcia hospitalària. De fet, Galabert ha posat en relleu que la despesa sanitària mitjana anual de les persones d'entre 71 i 80 anys supera els 4.000 euros i, per tant, ha remarcat la necessitat de tenir en compte aquestes xifres "per tal d'anar-nos anticipant a una realitat que veiem que probablement tindrà impacte en els propers anys".

Galabert ha comparegut davant la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions de la CASS -juntament amb el president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Jordi Cinca-, per presentar la memòria i l'informe anual del 2024 corresponent a les dues entitats. Així, els 130,5 milions en despesa sanitària formen part dels 230,7 milions globals de despeses que es van registrar a la branca general l'any passat.

En aquest sentit, Galabert ha justificat la despesa sanitària recordant que "cada vegada tenim més tractaments i medicaments que permeten abordar les patologies de la societat" i, a la vegada, "cada cop veiem més ingressos hospitalaris fruit d'una major esperança de vida i de tractaments o operacions que abans no es feien tant". Aquests motius, sumats a l'envelliment de la població i l'increment de necessitats de farmàcia hospitalària, són els responsables de l'augment de la despesa en aquest capítol.

Quant als ingressos, es van obtenir 194 milions, dels quals 186,5 van ser fruit de les cotitzacions i on destaca també els 5,3 milions corresponents a les transferències del Govern. Amb tot, però, la branca general continua presentant un dèficit a 31 de desembre del 2024 de 37 milions d'euros.

Pel que fa a la branca de jubilació, el 2024 es van registrar uns ingressos reals de 205 milions i unes despeses de 174,6, amb un resultat excedentari pel FRJ que s'ha incrementat en 30,7 milions. Tot i això, el president del consell d'administració de la CASS ha advertit novament que "aquesta tendència de superàvit de la branca de jubilació va decreixent progressivament", malgrat que el 2024 l'augment ha estat del 4,7% en comparació amb l'any anterior. A grans trets, a més, ha esmentat que "hi ha una bossa significativa" de pensionistes amb pensions molt baixes que, alhora, no són residents al país, i que la pensió mitjana se situa al voltant dels 730 euros a raó d'aquesta variabilitat.

D'altra banda, i pel que fa a la resta de xifres, Galabert ha apuntat que durant l'any passat hi va haver un increment en el nombre d'assalariats mitjans (+3,2%), malgrat reconèixer que aquesta tendència s'anirà alentint, i també es va experimentar una pujada pel que fa a la massa salarial del 8,5%. En relació amb el nombre de treballadors per compte propi, el creixement durant el 2024 es manté igual que l'any anterior (4,9%) i s'observa una tendència de determinats col·lectius d'assalariats que fan una transició cap a aquesta tipologia de treballadors.

Balanç del FRJ

En relació amb les dades del FRJ, Cinca ha exposat que la rendibilitat del 7,33% s'ha acabat traduint en un increment de 152 milions pel que fa al valor d'actius que gestiona el fons, l'origen dels quals es desglossa en allò que ha incrementat fruit del superàvit de les cotitzacions i el que s'acaba pagant via pensions (30,7 milions) i, d'altra banda, un increment de valor fruit de la rendibilitat de 122,1 milions.

En comparació amb altres mercats similars, la rendibilitat del FRJ se situa en valors alineats en entorns com Espanya (6,65%), Itàlia (6,4%) i la zona euro (6,19%). Quant a la rendibilitat acumulada durant els darrers cinc anys arriba al 17,37% i s'enfila fins al 30,4% pel que fa a la darrera dècada.

El president de la comissió gestora també ha actualitzat les dades a 31 de maig d'aquest 2025, les quals mostren una situació positiva amb una rendibilitat de l'1,55% pel que fa als primers cinc mesos de l'any malgrat que, a diferència del mateix termini del 2024, els resultats de gener a abril han estat negatius a conseqüència de la guerra comercial i els aranzels del president nord-americà, Donald Trump.

Quant a les previsions per a aquesta segona meitat d'any, ha exposat que hi ha "certs interrogants" arran de les decisions aranzelàries, ja que no es pot saber amb certesa si la desacceleració de l'economia que s'anava anunciant seran fruit "d'aquestes decisions estriòniques". Tot plegat farà que tinguem "un any amb molta més volatilitat en els mercats de renda variable", la qual cosa es traduirà "en una pèrdua de confiança per part dels inversors" i, això, també pot tenir conseqüències en els mercats.

Els moviments de Trump, a més, "han posat el focus en el nivell d'endeutament dels països" i, aquest fet, "ens pot abocar a mitjà termini a una pèrdua de confiança de les emissions de deute públic dels països més desenvolupats i això ens posa davant d'uns riscos que caldrà estar atents i que gestionarem amb cura des de la perspectiva del fons i d'on invertir els actius en els propers mesos i anys".

En relació amb la situació de la branca de jubilació, Cinca ha reiterat el que ja va explicar fa aproximadament un mes i mig pel que fa a la problemàtica sorgida amb el fet de no haver gairebé modificat els paràmetres del fons durant els últims anys com ara el percentatge de cotització i el factor de conversió, la qual cosa provoca que, tenint en compte l'envelliment de la població i l'elevada esperança de vida, "estem finançant més anys de jubilació amb els mateixos diners, i d'aquí ve el desequilibri que es comença a fer palès".

Per tant, ha reiterat que "si no combinem mesures paramètriques amb mesures estructurals, el risc és que acabem fent pagar tots els desajustaments que avui en dia tenim només a les generacions més joves", una situació que seria "desequilibrada i injusta" en relació amb les noves generacions.

Finalment, i fent referència a les manifestacions de l'FMI pel que fa a la comparació de la situació d'Andorra el 2022 respecte del 2050, ha posat en relleu que en l'actualitat les pensions encara "pesen poc" en relació amb el conjunt del producte interior brut (PIB), tot i que caldrà tenir en compte que de cara al 2050 "s'hauran més que duplicat" i que hi haurà més persones de més de 80 anys entre la societat. En aquest cas, i lligat a les manifestacions de Galabert, ha afirmat que si hi ha més jubilats i més persones d'edat avançada hi haurà un impacte encara més significatiu pel que fa a la despesa sanitària.