Andorra la Vella.- El president del consell d'administració de la CASS, Marc Galabert, i el director general, Josep Escoriza, han anunciat aquest dimecres en el marc de la compareixença al Consell General per a presentar les conclusions de l'informe 'forensic' que l'abast dels pagaments de més efectuats per la parapública des de l'any 1968 fins a l'actualitat amb relació a les pensions d'invalidesa assoleix la xifra de 5.993.000 euros. "És una xifra que actualment tenim verificada i és, per tant, definitiva del que seria el sobre pagament de les pensions d'invalidesa del grup 1. És a dir, aquelles que donen dret a treballar" ha puntualitzat el president del consell d'administració de la CASS, qui també ha matisat que la xifra en qüestió s'ha calculat en valors nominals i no pas reals. "Allò que tenim és una estimació i aquesta estimació depèn d'unes hipòtesis de partida" ha destacat, el president del consell d'administració de la CASS.

A més, com s'ha exposat durant la compareixença, aquesta xifra es desprèn d'un estudi econòmic que s'ha realitzat per poder quantificar l'abast d'aquests pagaments incorrectes, i que es divideix en dues parts. Una segona part que fa referència als 6 milions d'euros i que es remunta a l'any 1968, i una primera part que comprèn un període més curt: entre el març del 2021 i el febrer del 2024. En aquest cas, la xifra ascendeix a 1.065.000 euros. "Són milions d'euros que la CASS ha pagat de més al llarg dels anys. No podem prendre-ho a la lleugera i tenim la responsabilitat, com a consellers generals, d'examinar-ho fins al final i comprendre exactament per què des de l'any 2021 no s'ha actuat" ha deixat clar, el president del Grup Parlamentari de Concòridai, Cerni Escalé.

La compareixença, que s’ha organitzat amb l'objectiu de presentar l'informe realitzat per Deloitte, ha constat d'una primera part dedicada als antecedents, una segona part centrada en l'estudi 'forensic' contractat -on s'han exposat la metodologia, les fonts d'informació, els resultats i el coneixement de la incorrecció-, una tercera part centrada en l'estudi econòmic ja esmentat i una darrera part focalitzada en la situació actual. En aquest sentit, durant l'exposició de la metodologia seguida, Galabert ha detallat que durant aquest estudi es van realitzar un seguit d'entrevistes tant a empleats com a membres del CODIR i caps d'àrea, així com a membres del Consell d'Administració.

Durant la compareixença, per exemple, s'ha revelat que durant l'any 2021, un tècnic de l'àrea de pensions de la CASS va procedir a revisar manualment 525 pensions d'invalidesa, i ja va detectar 105 casos amb incidències tot i que només va procedir a suspendre 34 pensions. En aquell moment, no es duia a terme cap control automàtic ni sistemàtic. No obstant això, no va ser fins al maig del 2023 que la direcció va exposar al Consell d'Administració un informe en què insistia en la necessitat de prioritzar la regularització automàtica de les pensions d'invalidesa. Finalment, no va ser fins al novembre d'aquell mateix any que la direcció va presentar el cronograma de la regularització i del procés d'automatització, atenent que informàticament no era possible garantir la seguretat del procés abans d'aquesta data. "Crec que el principal factor que ha provocat aquesta situació ha estat la manca de control" ha admès, Galabert, qui també ha fet una crida per poder disposar de més recursos. "Ara hem identificat el problema i ja tenim un procediment fiable. No obstant això, necessitem tenir un mapa de riscos actualitzat constantment, ja que el risc zero no existeix" ha afegit el president del Consell d'Administració de la CASS.

Galabert i Escoriza han dedicat l'últim apartat de la presentació a la situació actual de la parapública. En aquest apartat, el president del Consell d'Administració i el director general de la CASS han assegurat que des d'aquest mes de març, el sistema ja opera correctament i que s'estan emetent les prestacions justes a tots els pensionistes. Tot i això, els dos directius de la parapública han informat que, a partir del resultat de l'estudi 'forensic', s'està adaptant l'organigrama de la CASS per tal de millorar-ne la gestió. En aquest sentit, Escoriza ha detallat que s'estan duent a terme moviments interns i canvis de responsabilitats, a més de contractar suport extern per revisar tots els procediments interns i tasques que es poden externalitzar.

Per altra banda, Galabert ha comentat que la tasca relacionada amb la depuració de responsabilitats recau sobre la Fiscalia. En aquest sentit, el president del Consell d'Administració ha recordat que el trasllat de l'expedient amb les conclusions del 'forensic' a la institució es va dur a terme el passat 5 de març i que, de moment, no disposen de més informació. "Pensem que han de ser els juristes, concretament la Fiscalia, els qui puguin pronunciar-se al respecte. Jo no tinc coneixements ni experiència jurídica per decidir si hi ha hagut delicte penal" ha indicat, Galabert.

Reacció del Govern

Malgrat que s'ha volgut mantenir certa distància amb la polèmica, el Govern també ha reaccionat aquest dimecres als pagaments indeguts que ha efectuat la CASS des del 1968. En aquest sentit, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha manifestat que, tot i que l'executiu no ha assistit a la compareixença, la CASS el que està fent és donar continuïtat al full de ruta marcat, que ja preveia l'elaboració i publicació de l'informe 'forensic' que s'ha presentat aquest dimecres al matí.

Així doncs, Casal ha remarcat que la CASS és una institució paral·lela i que, per tant, "el Govern tampoc és culpable" dels pagaments indeguts que s'han anat fent durant tants anys i ha volgut rebatre les crítiques que s'han rebut des de les forces de l'oposició en referència a la condonació, per un import molt inferior, que preveia el Govern.

En aquesta línia, Casal ha asseverat que "una vegada més s'ha volgut entrar en aquest joc polític que no fa honor a la tasca parlamentària i que és poc elegant perquè es vol fer culpable al Govern d'aquesta situació". De manera paral·lela, ha expressat que el fet de la condonació es va plantejar amb l'objectiu que aquesta càrrega econòmica "no recaigués en persones que es troben en situació de vulnerabilitat".