Andorra la Vella.- El salari mínim s'apujarà l'any vinent, "com a mínim" un 4%. Així ho ha comunicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, als integrants del consell econòmic i social (CES). D'aquesta manera, la voluntat de l'executiu és que el salari mínim creixi el doble de l'IPC i no menys del 4%. Aquesta serà l'única 'intervenció' de l'executiu en els salaris de cara a l'any vinent, ja que el fet que no hi hagi acord entre patronal i sindicats ha fet que el Govern hagi pres la decisió d'incrementar únicament el salari mínim i deixi la resta a criteri dels empresaris.

De fet, aquesta decisió presa pel Govern, i que aquest dimecres mateix passarà per a la seva aprovació per consell de ministres, d'intervenir només el salari mínim suposa que aquest serà el doble de l'IPC i almenys es veurà incrementat un 4%. Així, se situarà en els 1.431 euros. D'aquesta manera, Marsol ha incidit que l'executiu continua en la ferma voluntat que aquest salari mínim sigui del 60% del mitjà i ha concretat que amb l'increment del 2025 ja s'estarà al 57%.

Qüestionada sobre el fet que finalment no hi hagi acord, malgrat des de l'executiu s'insistís que sindicats i patronal arribessin a una entesa, la titular d’Economia ho ha lamentat. “Es perd una oportunitat", ha valorat, i ha incidit en el fet que se'ls ha donat "la possibilitat d'arribar a un acord". "Estàvem disposats a acceptar un acord que vingués consensuat per les dues parts", ha conclòs, tot incidint que un cop la inflació "està controlada", "no correspon al Govern" intervenir sobre la resta de salaris al contrari del que va passar l'any passat i fa dos anys, ja que ha recordat que llavors era "un moment inflacionista molt extraordinari".

"Nosaltres no hi estem d'acord", ha etzibat el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, sobre l'augment del salari mínim i ha concretat que la seva demanda era que se situés en 1.500 euros. "Pensem que aquest augment salarial és totalment insuficient", ha afegit. També ha lamentat que l'executiu s'escudi en què no hi ha acord entre sindicats i patronal per no intervenir en la resta de salaris: "És el joc del Govern amb els empresaris: no us poseu d'acord, no hi ha cap problema, no diem res". En aquest sentit, ha valorat que si des de la CEA "no paren de queixar-se que no troben mà d'obra qualificada" si "paguessin bé" la trobarien. "Ja hem vist la postura de la CEA, portem el sistema de Luxemburg amb salaris de Burkina Faso", ha lamentat tornant a incidir en la problemàtica de l'habitatge i que s'estiguin donant casos de pisos "pastera" sense que es controli.

En el mateix sentit que Ubach s'ha manifestat el secretari general del Sindicat de l'Ensenyament Públic, Sergi Esteves. "Ens continua semblant insuficient tenint en compte el cost de la vida". Pel que fa a la resta de salaris, ha incidit que ells defensen que s'han de negociar via convenis sectorials i ha tornat a lamentar la manca de dades per poder fer aquestes negociacions sectorials. Un lament al qual s'ha sumat el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena. Així, ha manifestat que "des de bon inici" el que van demanar per poder negociar els salaris era poder tenir "dades exactes de quin era el salari" mitjà real, sense tenir en compte aspectes com les hores extres per poder "saber exactament quin és el salari mínim i si es pot atansar al 60%" que es marca.

Cadena ha manifestat que "hi ha sectors que estan molt tensionats" i en els quals "l'empresari està fent esforços per incrementar" els salaris. A més, considera que el fet que s'intervingui en el salari mínim de retruc té un impacte en la resta. "Incrementant el salari mínim el que fa és comprimir i tirar cap amunt tots els salaris això és una evidència que a nivell econòmic ja està passant perquè hi ha un esglaonat dins les empreses, que fa que si incrementes el salari mínim incrementes tots els altres".

On sí que sembla que hi ha unes postures més pròximes entre patronal i sindicats és sobre els canvis necessaris per incrementar la representativitat dels treballadors. Així, Marsol ha valorat que creu que s'està "avançant". "Ens han manifestat clarament que estan treballant, que s'han reunit un parell de vegades" i que ara s'estan mirant qüestions legals per "millorar la llei". I s'espera que cap a mitjans de desembre puguin ja "aportar propostes i una mica el resum d'aquest treball". "Volem que sigui un acord entre tots, que no hagi de ser una decisió unilateral del Govern". "Estem començant a parlar", ha valorat Ubach que ha manifestat que s'ha començat a tractar que "cada sector pugui fer el seu comitè d'empresa i després pugui tenir el seu conveni col·lectiu",  ja que per exemple hi ha empreses que tenen realitats molt diferents en funció dels diferents sectors en els quals treballi. En el mateix sentit, Esteves ha defensat que s'ha arribat a un "apropament de postures" que hi hagi una modificació del reglament dels comitès d'empresa. En aquest sentit, ha demanat que el Govern "dinamitzi" les taules sectorials per poder tenir "un primer marc base perquè després es puguin negociar convenis empresarials".

Cadena ha destacat que caldrà fer "algunes reformes" i que, per tant, s'està treballant a nivell tècnic per "poder fer una proposta el més consensuada possible" analitzant els "pros i els contres i les dificultats que hi pot haver per a la implementació d'aquests convenis col·lectius", i més tenint en compte, com han apuntat els sindicats el fet que hi ha empreses "multisector".

El SEP, contra la quota per a treballadors per compte propi

A l'últim, Esteves ha manifestat que "han manifestat en contra" de la nova quota de treball per compte propi que el Govern vol impulsar ja que "és una contradicció tenint en compte la llei que aprovaran de creixement sostenible que ja limita aquesta inversió estrangera". Així, creuen que és "fer-se trampes al solitari" aprovar aquesta llei en un parell de mesos i paral·lelament obrir novament la quota i més quan l'executiu té la "sobirania suficient" per poder limitar aquesta quota. "Està obrint la porta perquè acabin d'entrar els últims abans d'aprovar la llei".