Andorra la Vella.- El Tribunal de Comptes torna a qüestionar la viabilitat del Palau de Gel de Canillo sense el suport del comú tenint en compte les "pèrdues continuades" que any rere any registra la societat Complex Esportiu i Social del Palau de Gel d'Andorra. Segons es desprèn de la memòria de l'organisme corresponent feta pública aquesta setmana, durant l'exercici del 2023 la societat va presentar unes pèrdues que van superar els 1,1 milions d'euros i que se sumen a les nombroses quantitats negatives registrades els exercicis anteriors: 872.000 euros el 2022; 726.000 euros el 2021; 679.000 euros el 2020; i 605.000 euros el 2019.

A més a més, el Tribunal de Comptes posa en relleu que, malgrat que el comú i la societat tenen signat un conveni pel qual el Palau de Gel ha de satisfer el preu pagat pel comú en concepte de renda pel lloguer de la finca on està bastida la instal·lació, "no consta que la societat hagi pagat o reconegut aquest deute amb el comú, ni que el comú s'hagi reconegut cap dret de cobrament".

Paral·lelament, l'organisme també qüestiona que el comú canillenc va adquirir el terreny anomenat Càmping Pla per un import d'11,3 milions d'euros "sense disposar de consignació pressupostària", ja que, segons explica l'informe, el pagament es va preveure en 5,6 milions durant el 2023, i de manera incorrecta mitjançant plurianuals d'1,3 milions el 2025; altres 1,3 milions el 2026; poc més d'1,5 milions el 2027; i prop d'1,5 milions el 2028.

Així, el Tribunal exposa que l'ajornament i fraccionament d'un pagament comporta implícitament una operació financera la qual, en aquest cas, el comú va formalitzar mitjançant un instrument no previst en la llei de les finances públiques i no va incloure en el seu compte d'endeutament, que està infravalorat en 5,7 milions d'euros.

Pel que fa a altres recomanacions que s'arrosseguen d'anys anteriors, el Tribunal posa en relleu que el pressupost inicial del comú pel 2023 es va ajustar a un marc pressupostari que ja havia estat informat com a desfavorable "en excedir els objectius de despesa màxima permesa i de creixement de la despesa corrent o de funcionament".

A la vegada, s'alerta que la corporació no té comptablement aprovisionades les despeses que deriven del reglament de jubilació voluntària dels funcionaris i treballadors públics de caràcter indefinit, les quals es van estimar en prop de mig milió d'euros. També en relació amb la comptabilitat pública, el Tribunal incideix en el fet que s'han posat de manifest "deficiències greus" de control dels comptes a cobrar i a pagar del comú "que impedeixen manifestar-nos en la seva integritat i raonabilitat".

Quant a la contractació pública, una altra de les recomanacions passa per integrar mecanismes "eficaços" per a verificar la legitimitat dels licitadors per a contractar amb l'administració i, pel que fa a la resta d'observacions, s'apunta que el comú "utilitza modalitats de pagament no expressament contemplades dins la normativa aplicable aplicant procediments de regularització a posteriori" que no s'ajusten estrictament a la llei.

Finalment, i igual que esmenta amb altres comuns, el Tribunal recorda que encara no s'han rebut les auditories a conclusió del mandat polític 2016-2019 i del mandat 2020-2023, i la corporació tampoc disposa, de forma generalitzada, "d'eines per conèixer amb suficient detall el cost dels serveis que presten i l'assoliment dels objectius previstos", per tant, "es recomana la implantació d'un sistema d'informació economicofinacera de gestió i eficàcia que permeti la verificació no tan sols dels comptes, sinó també de la gestió i del compliment dels objectius".