La Seu d'Urgell.- La política aranzelària impulsada per l'administració Trump i els efectes que té sobre l'escenari econòmic mundial i europeu ha estat tema que aquest divendres ha centrat el debat en el marc de la 36a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu. De fet, tant el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, com el president de Caixabank, Tomás Muniesa, han coincidit en assenyalar les conseqüències que les decisions del president nord-americà poden provocar a mitjà i llarg termini pel que fa a un increment de la inflació i els tipus d'interès.

En el marc de la conversa que ha mantingut amb el director general del cercle d'economia, Miquel Nadal, Escrivá ha reconegut que ara com ara "estem en un entorn internacional que és molt dominant" i que, des d'Europa, "no podem ser inherents a aquest context" que, sens dubte, es troba en un moment de canvi per les polítiques de Trump. En aquest sentit, ha comparat la situació econòmica amb la que es va viure amb la Covid-19, amb la diferència que "aleshores era fàcil identificar l'escenari que s'havia de neutralitzar, però en la situació actual això és molt més difícil".

D'aquesta manera, ha posat en relleu que "tota la política aranzelària té un efecte molt ambigu sobre la inflació" i, malgrat que a curt termini no s'estan experimentant un increment de preus, "a horitzons més llargs no ho podem saber". El context actual, doncs, "pot portar a una pèrdua de l'eficiència de l'economia mundial i fer baixar el creixement internacional", a la vegada que s'incrementa la pressió fiscal a conseqüència de la inseguretat europea.

Pel que fa a l'economia espanyola, ha asseverat que en aquests moments "està creixent a un ritme molt elevat", superant fins i tot les precisions inicials, malgrat que si a partir del juliol es consuma un increment de la política aranzelària, i una posterior represàlia per part d'Europa, aquest creixement actual de l'economia podria reduir-se en tres dècimes a finals d'aquest any i en quatre de cara al 2026. Tot i això, ha afegit, "l'economia espanyola té una previsió de creixement forta i encara no hem detectat elements de feblesa".

Finalment, ha indicat que arran de les decisions de Trump també estan tenint lloc dos fenòmens que no s'havien vist abans com la depreciació del dòlar i un increment substancial a llarg termini del deute públic dels Estats Units. Per tot plegat, ha advocat per donar més recursos al sector públic, ja que "com millor funcioni l'administració pública, millor funcionarà l'economia".

Muniesa advoca per una Europa més forta per fer front a les polítiques de Trump

En el seu torn, Muniesa ha manifestat que estem "en una voràgine de canvis", la qual cosa provoca que avui en dia tingui "una opinió personal" que en tres dies podria ser diferent. Fet aquest advertiment, ha remarcat que estem davant un canvi d'ordre mundial. "Darrere del Trump hi ha gent que saben molt bé el que volen i no ens ho podem prendre a la lleugera", ha valorat a preguntes del periodista Josep Puigbó, que moderava l'entrevista amb la qual s'ha obert la sessió de tarda.

Muniesa ha indicat que darrere la política aranzelària de Trump hi ha la intenció que els empresaris americans inverteixin al país i "això generi treball". I també ha recordat que sembla que la voluntat del president dels Estats Units seria la de destinar part d'aquests diners a abaixar impostos, "però no als més rics", ha remarcat, sinó als seus electors.

Quant a les conseqüències de les polítiques dels Estats Units, la principal ha dit que pot ser la inflació i la pujada dels tipus d'interès, la qual cosa afectarà "les classes socials més baixes". I ha alertat que estem davant un escenari que encara pot tenir moltes derivades.

Muniesa ha opinat que "Europa està davant un gran repte. Els aranzels són una oportunitat històrica de donar un pas endavant o segurament caure en la irrellevància". I per fer aquest 'pas endavant' "ha de ser Europa". Ja que ha opinat que es va "fent petita" en importància econòmica i de població i va perdent força i si a més no va "junta", la influència és encara menor.

El diagnòstic sobre què hauria de fer Europa és determinat pels informes Draghi i Letta, ha dit, i el que cal és "fer-ho"; el problema, opina, és que és "molt complicat" en una Europa on tot ha de ser per unanimitat. I qüestionat per Puigbó ha manifestat que els lideratges a Europa són "febles" i que calen més "normes europeistes". "Necessites polítics amb molta idea d'Europa i molta capacitat de sacrifici". I ha advocat perquè no totes les decisions s'hagin de prendre per unanimitat. "Menys burocràcia, més flexibilitat", ha defensat.

Pel que fa a Espanya ha opinat que "des de la crisi ha fet els deures i els ha fet molt bé" i que té un PIB i una inflació que és millor que a altres països.

Quant a la banca ha destacat que els bancs espanyols tenen molt poc endeutament i estan més capitalitzats. "La sanitat del sistema financer espanyol és molt sòlida", ha defensat, segurament una de les més sòlides d'Europa, ha afegit. Els reptes són la digitalització i la intel·ligència artificial.

Ha esquivat la pregunta sobre l'opa de BBVA a Banc Sabadell i ha opinat que a Europa podrien haver-hi entitats més grans però que el problema és que de moment no hi ha un mercat comú veritable.

Crida a Europa per cloure la Trobada

La cloenda d'aquesta 36a edició de la Trobada Empresarial ha comptat amb la intervenció de la secretària d'Estat de Cooperació Internacional del govern d'Espanya, Eva Granados, qui ha aprofitat les seves paraules per fer una crida a Europa per tal que sigui "més ambiciosa i audaç" per tal d'afrontar el panorama econòmic actual, ja que "el risc d'irrellevància només depèn de nosaltres". Així doncs, ha advocat perquè "les institucions europees siguin més àgils a l'hora de prendre decisions" i que també "augmentin la competitivitat".

Pel que fa al finançament, ha recordat que des del govern espanyol, "estem demanant que hi hagi major pressupost de la UE" i que sigui més ambiciós per tal de fer front al context d'avui dia. "Necessitem més inversió pública per generar més béns públics europeus", ha assenyalat. A la vegada, ha posat l'accent en la necessitat que Europa sigui "més responsable amb la seva seguretat".

Finalment, el president de la Trobada, Josep Serveto, ha manifestat que en aquesta 36a edició s'ha viscut una Trobada "d'altura" que ha aplegat més de 900 assistents, prop d'un centenar de mitjans acreditats, una vintena de ponències "i un dia i mig enriquidor en tots els sentits". Així mateix, ha posat en relleu que "en un entorn on els aranzels provoquen inflació i un possible canvi de cicle i rescissió, la trobada ha intentat posar llum a aquesta incertesa".