Andorra la Vella.- El president de l'Institut Nacional de l'Habitatge (INH), Josep Maria Pla, ha comparegut aquest dilluns al Consell General per presentar l'anàlisi de la situació de l'habitatge a Andorra i informar de les línies d'actuació de l'organisme en el futur. Entre les principals recomanacions de l'Institut per tal de posar fre a la problemàtica, Pla ha manifestat que és clau promoure la primera residència i "destinar tots els habitatges a què la gent -del país- hi visqui". En aquest sentit, ha exposat que "no és el moment per a les segones residències i els habitatges d'ús turístic", ja que, a parer seu, "totes les transaccions han de portar a què les persones visquin en els habitatges que compren". Lligat a aquest aspecte, el director de l'INH també ha sentenciat que cal regular la inversió en habitatge, sigui estrangera o nacional, així com taxar l'especulació i dotar al departament de Consum de la potestat d'intervenir en disputes entre un llogater i un propietari privat.

Quant a la incidència de la inversió estrangera en l'oferta d'immobles, i tenint en compte l'acord d'associació que Andorra negocia amb la Unió Europea, Pla també ha aprofitat per recordar que si la negociació acaba fructificant, s'haurà de tenir en compte un element com és la lliure circulació de capitals i, en aquest punt, "em sembla difícil per nosaltres negociar una prohibició". Per aquest motiu, i en resposta a les preguntes del conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, el director de l'INH ha explicat que l'acord sí que permetria al país gaudir d'una "regulació" de la inversió tant estrangera com nacional, la qual afavoriria "ser compatibles" amb Europa. De fet, no ha identificat la inversió estrangera com el principal problema de l'habitatge donat que, tal com ha apuntat, el 75% de les transaccions les fan persones del país.

Durant la seva intervenció, Pla també ha encoratjat als consellers a regular el coliving, ja que seria "una manera de reduir metres quadrats d'habitatge sense reduir la qualitat de vida de les persones", i també a limitar els usos dels immobles i mantenir la normativa de renovació a la data de construcció o a la darrera renovació per tal d'alleugerir les intervencions sobre els edificis existents. A curt termini, també ha exposat altres accions com ara regular els drets; definir què s'entén per actuacions abusives; especificar qui s'ha de fer càrrec de les reparacions d'un habitatge, i definir què s'entén per habitatge digne -una tasca que ha encarregat als consellers generals-.

A mitjà termini, ha posat l'accent en establir més col·laboracions publicoprivades per tal de promocionar més els habitatges de lloguer a preu assequible o potenciar la cooperació entre les administracions i evitar, així, "que cadascú pensi que la solució l'ha de trobar l'administració del costat". També ha fet un especial incís en la necessitat de disposar de dades a tots els nivells, quantificar les necessitats i generar recursos. En relació amb les mesures per les quals aposta l'Institut a llarg termini, s'ha constatat la necessitat d'aplicar polítiques anticícliques; augmentar la productivitat d'immobles; generar estabilitat en el mercat; actualitzar la normativa existent; facilitar el fet de poder generar sòl; compensar els increments de costos o limitar el sota rasant adreçat a la construcció d'aparcaments soterranis.

Pla també ha posat en relleu que des de l'Institut Nacional de l'Habitatge s'han creat unes línies d'actuació semblants als Objectius de Desenvolupament Sostenible que no expliquen què s'ha de fer per solucionar la problemàtica, sinó com. Així doncs, ha incidit en què una "palanca" amb recorregut seria que "fóssim capaços d'incrementar el PIB per càpita", ja que, d'aquesta manera, "podríem tenir efecte sobre les llars i generar creixement en menys habitatges". Un altre dels punts esmentats és el relatiu a la densitat de construcció, és a dir, quants habitatges es poden construir en un mateix sòl. En aquest punt, Pla ha obert el debat de definir de quina manera es vol créixer, si de manera vertical o horitzontal, posant com a exemple les torres d'Escaldes-Engordany. També ha manifestat què cal repensar "quan sòl destinem a altres coses que no són habitatges".

El fons de l'habitatge, en punt mort

Un dels encàrrecs principals de l'INH era la creació del fons de l'habitatge, un element que tal com ha reconegut Pla, "no ha tirat endavant malgrat els esforços del Govern i de l'Institut perquè hi ha una incompatibilitat entre la figura que promou la llei de creació de l'Institut i l'obligació que el fons estigui sotmès a la llei que regula els organismes d'inversió col·lectiva". A parer de la institució, es voldria que aquest fos un fons autogestionat, mentre que la legislació obliga a disposar d'una gestora. "Hi ha hagut una contradicció legal que no s'ha pogut resoldre", ha apuntat.

Per tal de donar-hi una sortida, Pla ha expressat que es poden agafar dues vies. D'una banda, revisar aquestes obligacions i "regular-ho d'una altra manera" i, de l'altra, "repensar l'objectiu del fons i esbrinar si cal o es pot fer d'una altra manera". En aquest sentit, ha dit que un dels avantatges del fons era els inversors no havien de buscar projectes individuals tenint en compte que estaven tots agrupats en un mateix lloc.

De fet, Pla ha exemplificat el poc recorregut d'aquest fons assegurant que no té cap mena de participació en els projectes de creació de pisos a preu assequible que estan impulsant alguns comuns. Tot i això, i pel que fa al programa de compra d'immobles per part del Govern, ha manifestat que "confiem" en tenir "algun paper" relacionat amb la gestió dels requisits d'accés tal com s'encarreguen de l'edifici Aristot Mora.

Enquesta de condicions de vida

Josep Maria Pla ha hagut de presentar les dades relatives a l'habitatge fent referència a les darreres xifres de l'enquesta de condicions de vida del 2019. Dels resultats se'n desprèn que les famílies monoparentals i les persones que viuen soles són les que tenen més dificultats per fer front a les despeses de les seves llars i que malgrat que les ajudes d'Afers Socials s'han multiplicat encara no són suficients. De fet, durant el 2019 unes 3.200 famílies es trobaven en aquesta situació i es tracta d'una dada que ha anat a l'alça.

Durant la presentació, Pla ha reconegut durant els anys posteriors aquestes enquestes s'han continuat fent, "però no s'han publicat". "No sé per què no s'han publicat. El treball de camp s'ha fet i representa que les dades estan a punt, però no sé més", ha exposat.