Dissabte 27 d'abril de 2024
|
16:09 H
El ministre de Finances, Ramón Lladós, la secretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Noelia Souque, i el sotsdirector de les oficines del Fons Monetari Internacional (FMI) a Europa, Rodolphe Blavy.
El ministre de Finances, Ramón Lladós, la secretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Noelia Souque, i el sotsdirector de les oficines del Fons Monetari Internacional (FMI) a Europa, Rodolphe Blavy. (Foto: Govern d'Andorra)
El ministre de Finances, Ramón Lladós i la secretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Noelia Souque, en un moment de la compareixença.
El ministre de Finances, Ramón Lladós i la secretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Noelia Souque, en un moment de la compareixença. (Foto: Govern d'Andorra)
El ministre de Finances, Ramón Lladós en un moment de la compareixença.
El ministre de Finances, Ramón Lladós en un moment de la compareixença. (Foto: Govern d'Andorra)
La secretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Noelia Souque, en un moment de la compareixença.
La secretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Noelia Souque, en un moment de la compareixença. (Foto: Govern d'Andorra)
Sector financer

L'FMI veu l'acord d'associació com a una oportunitat per a la diversificació de l'economia

Andorra la Vella.- El ministre de Finances, Ramón Lladós, la secretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Noelia Souque, i el sotsdirector de les oficines del Fons Monetari Internacional (FMI) a Europa, Rodolphe Blavy, han presentat aquest dijous l'informe de l'FMI sobre Andorra del 2023. A grans trets, el document assenyala que tot i que el PIB va créixer un 2,3% aproximadament l'any anterior, "la manca de diversificació de l'economia andorrana pot quedar-se estancada en l'1,5% anual actual", ha explicat l'expert de l'FMI. En aquest sentit, s'ha incidit en els beneficis que aportaria l'aprovació de l'acord d'associació amb la Unió Europea en un sistema econòmic que viu del turisme i acabaria afectant pels efectes del canvi climàtic. Lladós ha valorat l'acord d'associació com a una "eina molt potent" que respecta moltes especificitats, permet el període de transició i obre unes portes que, fins ara, no estaven presents al país.

La recuperació de la crisi econòmica patida per la pandèmia de la Covid-19 no ha sigut un aspecte comú en tots els territoris del món (molt menys si doten d'una gran superfície). És per aquest motiu que Blavy ha volgut destacar aquest aspecte de l'economia andorrana, tot i que ha declarat que el Principat "ha crescut per sota del seu potencial i es veu reflectit en aspectes com un ajustat mercat d'etiquetes o l'incapacitat d'obtenir habitatges assequibles a causa de la inflació". Un problema que s'adhereix a l'incapacitat actual de diversificació i que "la participació en el mercat únic europeu serà una eina més". En aprovar-se l'acord, per tant, no s'imposarien restriccions en la sobirania fiscal, on Souque ha volgut ressaltar que algunes de les especificitats del territori van lligades al "respecte a les quotes migratòries". "S'ha de tenir en compte que l'aval del text acordat per un organisme com l'FMI argumenta els punts a favor que es disposaria de cara al futur", ha incidit la secretaria d'estat.

Durant la presentació de l'informe de l'FMI també s'ha explicat que per les problemàtiques relacionades amb el canvi climàtic i els efectes adversos, hi hauria sectors que estarien més perjudicats que d'altres en l'acord. Per això, Souque ha incidit en la necessitat d'informar a la població, així com en un acompanyament i seguiment en la transició de sectors i empreses.

A banda, l'estament internacional ha subratllat la millora de les dades estadístiques macroeconòmiques del país, les quals permeten elaborar polítiques públiques específiques per a les necessitats reals del Principat. A l'informe, l'FMI assenyala com a principals reptes l'habitatge, la sostenibilitat de les pensions i del sistema sanitari, així com tots aquells derivats del canvi climàtic.

D'altra banda, l'informe oficial ha assenyalat que la disciplina pressupostària ha contribuït a tenir unes bones finances públiques. L'obtenció de superàvits fiscals en dos anys consecutius, de 70 milions d'euros el 2022 i una aproximació d'uns 20 milions d'euros en el 2023 (a falta de confirmació oficial de l'FMI), signifiquen l'increment sòlid dels impostos directes com a resultat d'aquest creixement. Així doncs, el Govern ha fet una estratègia eficaç de la gestió del deute, on el cost mitjà és de l'1,34% sense necessitat de refinançar-lo fins al 2027. L'endeutament representa el 36% del PIB i la previsió és que aquest percentatge es redueixi en un 30% l'any 2028.

Tot això s'enllaça amb el sector financer, on es remarca la solidesa per la bona capitalització, liquiditat i rendibilitat del sector bancari, fet que contribueix a estar per sobre dels requisits i les mitjanes europees. Paral·lelament, s'ha exposat que Andorra es troba en el lloc número 4 de 152 països en la lluita de blanqueig de capital, gaudint d'un dels millors estàndards de governança i transparència mundial. Finalment, Souque ha conclòs explicant que aquests mecanismes de prevenció estan "totalment alineats amb les millors pràctiques internacionals".

Notícies relacionades