Escaldes-Engordany.- En un món on milions d'adolescents pateixen ansietat, depressió o trastorns alimentaris (el 4 % entre 10 i 19 anys), i on el 80 % de les dones de 35 i més tenen poca energia, agafen pes sense poder-lo perdre. Senten deprimida i ansiosa, dormen malament i pateixen desequilibri hormonal (sovint sense saber-ho): com entendre això i què fer sobre això?

El Dr. Gabor Maté (Quan el cos diu no, El mite de la normalitat) explica brillantment l'enllaç entre els episodis difícils viscuts a la infància i les malalties psicològiques i físiques des de la pubertat fins a l'edat adulta. Per això es refereix a l'estudi ACE (Adverse Childhood Experience) realitzat el 1995-1997 entre 17.000 persones als Estats Units, que va demostrar l'enllaç entre l'estrès experimentat a la infància i l'estat de salut a l'edat adulta.

De fet, l'estrès causat per situacions viscudes a la infància (malaltia d'un dels pares, pèrdua d'un ésser estimat, fallida, guerra, exili, alcoholisme, accident, violència domèstica, agressió sexual, abandó, etc.) modela el cervell en desenvolupament del nen de manera que el missatge predominant és llavors de perill i supervivència, provocant així una resposta fisiològica constant d'estrès i nivells excessius de cortisol (hormona de l'estrès) durant massa temps.

Aquest hàbit de vigilància apresa i ancorada en el funcionament de la persona donarà lloc, des de la pubertat, a trastorns emocionals i/o de conducta així com a problemes de salut a l'edat adulta.

A més, la necessitat fonamental de l'ésser humà, com tots els mamífers, és la connexió, aquests episodis d'estrès debiliten la capacitat d'establir un vincle entre mare i filla/fill. Els episodis d'estrès eliminen part de la capacitat de la mare d'estar plenament present i disponible emocionalment per a les necessitats del seu fill.

Això després sembra al nen les llavors de l'ansietat, després de la depressió, que apareixeran amb la pubertat, etapa caòtica per excel·lència. Aleshores: com poden les dones prendre el control de la seva salut i benestar emocional i recolzar el dels seus fills en el món competitiu i crític de les xarxes socials?

La resposta és multifactorial i es manifesta en diferents pràctiques, com aprendre a connectar-se amb un mateix i amb els altres, expressar emocions, sentir-se part d'una comunitat solidària, deixar de banda la vergonya i la culpa, desenvolupar l'autocompassió, aprendre a regular l'estrès, aprendre a sentir la pròpies emocions i establir un estil de vida (nutrició, exercici físic, son) lliure d'estrès i que permeti l'autenticitat.

* Coach de vida des de fa 15 anys i s'especialitzada en la reparació de les relacions en si mateix