Els representants europeus i el cap de Govern el dia que es va anunciar la conclusió de la negociació. (Foto: SFG)
Internacional

L'acord d'associació: l'hora d'explicar-lo

L'executiu es compromet a realitzar un referèndum vinculant i incideix en la pedagogia que es farà

Andorra la Vella.- Un cop donades per tancades les negociacions sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea s'encaren uns mesos en què la informació a la ciutadania serà clau perquè aquesta pugui prendre una decisió al voltant del referèndum que el Govern vol impulsar per a l'acceptació final d'aquest acord. Encara planen molts dubtes entre els ciutadans i el Govern s'ha compromès a fer molta pedagogia per explicar què suposarà aquest encaix a Europa. En aquest reportatge reflectim el que han estat els anys de negociació i també els principals neguits existents.

Les negociacions per l'acord d'associació van començar fa més de vuit anys, dividint el procés en dues fases. La primera va durar de l'any 2015 a l'any 2018, moment clau en què tres països amb característiques concretes, però amb característiques similars entre ells, van començar negociacions plurilaterals i conjuntes amb la Unió Europea: Andorra, Mònaco i San Marino. Llavors, es va avançar en la redacció del marc institucional i de les disposicions comunes. La segona fase es va iniciar l'any 2018 i en aquest cas es va tractar d'una negociació bilateral, en la que la Unió Europea es reunia amb cada un dels països mencionats anteriorment, per separat, al mateix temps que també s'avançava en el marc institucional. Ara l'acord polític està tancat i s'inicien uns mesos en què caldrà plasmar el redactat final de l'acord, mentre internament al país s'hauran de fer els passos necessaris per celebrar el referèndum.

Por a la competència empresarial

El model econòmic d'Andorra comença a trontollar a causa del fet que el Principat basa, en línies generals, els seus ingressos en el comerç i el turisme, dues fonts econòmiques que s'ha incidit en més d'una ocasió que cal diversificar per no ser tan dependents dels factors que poden afectar aquests dos sectors. Per aquest motiu, alguns consideren l'acord d'associació amb la Unió Europea la millor opció perquè Andorra continuï sent un país pròsper i amb qualitat de vida. Així es valora que la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals que representa el mercat interior europeu són una oportunitat per rebre noves propostes de negoci i per ampliar l'activitat econòmica actual més enllà de les fronteres. Però, la instal·lació de noves empreses al país genera incertesa entre els sectors econòmics, per consegüent, el cap de Govern, Xavier Espot, adverteix que és "un problema fal·laç", atès que això "es va canviar l'any 2012 a conseqüència de la llei d'obertura econòmica, i que des de llavors, qualsevol empresa es pot establir al nostre país i pot operar des del primer moment sense traves vinculades a la nacionalitat o als anys de residència". En el moment de l'aprovació de la llei, l'any 2012, l'aleshores ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé va puntualitzar que s'analitzaria cas per cas, valorant cada vegada si s'obtenia una inversió positiva o no per al país en funció de les salvaguardes que s'havien definit: la sobirania, les activitats relacionades amb mercaderies sensibles, l'exercici del poder públic, la seguretat nacional, l'ordre públic, el medi ambient, la salut pública i l'interès general". De la mateixa manera, l'any 2012, es va establir per a les professions liberals, que des del primer dia de la residència es pot exercir una professió liberal a Andorra i així es manté actualment. Per tant, no es pot relacionar l'acord amb una obertura més generalitzada d'aquestes activitats empresarials o professionals perquè a la fi això seria el mateix. Es preveu també "concebre una sèrie de salvaguardes, que també són conformes al dret comunitari i que ens permetrien protegir el nostre mercat", assenyala Espot.

Són molts els professionals que a hores d'ara estudien l'acord d'Andorra amb Europa, ja que hi ha molts fronts i dubtes oberts. Però, en gran manera han arribat a la conclusió que l'acord proporciona al país una relació legal directa amb la Unió Europea, i això comporta una sèrie de compromisos per a les dues parts. El jurista en dret públic d'assumptes, dret internacional i europeu, Alexandru Herea, destaca que "l'acord crearà guanyadors i perdedors, referent a les empreses. Els principals perdedors són aquells que no resistiran un augment de la competència, creat per l'obertura i la lliure circulació de béns i serveis. Tanmateix, el Govern intenta protegir-los, com és ara imposant requisits de llengua per exercir certs oficis...". De fet, el jurista considera que els beneficis dependran de l'adaptació de les empreses locals i de quins capitals arribin a Andorra. Així mateix, comparteix que si s'aposta per la propietat immobiliària, s'estimularà la bombolla i socialment les conseqüències seran negatives. Si s'aposta per la innovació, s'atrauran inversions i treballadors qualificats. En qualsevol cas, l'acord sembla ser una 'TINA' (There is no alternative), és a dir que no hi ha alternativa, perquè no hi ha cap model de desenvolupament contrari real que es proposi. En el cas concret del diplomat en alts estudis europeus, Joaquim Llimona, en la seva exposició dels beneficis per a les Pimes del programa únic de la UE, deixava clar que l'economia és de les coses més rellevants d'aquesta associació, no obstant això, afegeix que tot i creure que "la diferència no es notarà especialment, hem de ser conscients que poden augmentar substancialment les possibilitats de recerca i innovació entre les empreses del país i amb negocis estrangers".

Els dubtes sobre la lliure circulació de persones

Un altre impediment recau en la por per la possible arribada massiva d'immigrants que és, en gran manera, fictícia. Ja que en el supòsit de tenir una lliure circulació plena, no implicaria una obligació de residència. Espot aclareix que "quan es parla de lliure circulació de persones no es parla de remoció de les fronteres, són dues coses diferents. El control de les persones que transiten a través de les fronteres no és conseqüència del fet de pertànyer al mercat interior europeu, sinó d'un altre acord específic que es diu l'acord Schengen. De fet, no té res a veure en el sentit que tu pots ser un país no membre de la Unió Europea o de l'espai econòmic europeu o no associat amb la Unió Europea i formar part de l'espai Schengen". Andorra fins a la data no pretén adherir-se a l'espai Schengen i per aquest motiu es continua mantenint el control de les fronteres. Tanmateix, en la hipòtesi que Andorra arribés a pertànyer a la Unió Europea, s'hauria d'assumir la lliure circulació de persones, això voldria dir que tot i mantenir les fronteres, entres a formar part del mercat interior, i per aquest motiu tu pots establir-te lliurement a qualsevol país membre de la UE o de l'espai econòmic de la UE, però de manera recíproca els ciutadans comunitaris també han de poder fer-ho al teu país. Ara bé, el Govern té clares les particularitats, la dimensió reduïda demogràfica i territorial del país, ja que segons Espot s'ha assolit una "assumpció de la lliure circulació de persones asimètrica, és a dir, els andorrans podrem anar a estudiar, treballar i establir-nos a qualsevol país membre de la Unió Europea, sense restriccions, com ho podria fer qualsevol ciutadà comunitari. En canvi, els ciutadans comunitaris que vulguin venir a casa nostra, no ho podran fer amb la mateixa llibertat, perquè mantenim certes especificitats i particularment la nostra política migratòria a través d'un sistema de quotes ens permetrà poder regular aquests fluxos. És a dir, no tothom que vulgui podrà venir a Andorra, sinó que podran venir si compleixen els requisits de quota que nosaltres establim".

Les veus crítiques

I davant dels que defensen els avantatges de l'acord d'associació, hi ha qui pensa que aquesta no és la solució i que anteriorment s'han fet altres pactes molt més segurs que el que s'espera aprovar. El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha exposat en més d'una ocasió que "Andorra fa temps va aconseguir un acord d'intercanvi de mercaderies molt favorable amb la UE, ho va fer mantenint els seus avantatges, i tenim el tractat, amb Espanya, França i Portugal, el qual permet que les persones d'Andorra puguin residir i treballar lliurement en aquests països". Tanmateix, Escalé reconeixia, en el marc del debat entre els caps de llista a les eleccions generals de l'abril passat, que veia bé que es continués fent la negociació, però que calia "tenir clares quines són les línies vermelles i no traspassables", i tot seguit exposava l'exemple de salvaguardar la petita empresa andorrana davant de la penetració del capital estranger i també protegir els professionals liberals, passant sempre per un requisit de col·legiació, en la professió i sector que pertoqui. En les seves declaracions més recents posteriors al consell tradicional de Sant Tomàs, va posicionar-se a la contra de l'acord, donat que "si el document final respon al que estava ja negociat, la posició de Concòrdia hi és contrària tal com s'ha defensat en altres ocasions, ja que es considera que no es va a favor dels interessos del país". Així mateix, la presidenta del grup parlamentari d'Andorra Endavant, Carine Montaner, apel·la al pragmatisme per part del Govern i ha mostrat la seva opinió que "l'acord no encaixa amb la petitesa i especificitats d'Andorra", per aquest motiu ha iniciat un estudi d'impacte dels pros i els contres de l'acord d'associació, amb el bufet internacional Gide, el mateix gabinet que va fer aturar les negociacions del govern de Mònaco i la UE. I segons va declarar després de la sessió tradicional del consell de Sant Tomàs "ben aviat es presentaran les conclusions". Referent als estudis d'impacte, el mateix Govern anunciava que faria el seu propi estudi des d'Andorra Recerca+ Innovació (ARI) una vegada finalitzada la negociació i de fet serà presentat aviat.

Ara només cal esperar a veure quina serà la resolució final en el referèndum que s'espera cap a les acaballes d'aquest any, el qual pretén ser vinculant, malgrat que no és obligatori en la legislació andorrana. En el cas que surti el no com a resultat, com és lògic no es ratificaria l'acord. Això no obstant, el Govern "no es planteja un escenari on surti el no al referèndum" i Espot sosté que "cal traslladar a la ciutadania els beneficis de l'acord i també les dificultats i la incertesa que suposaria no aprovar-lo". Ara comença el treball de conscienciació i pedagogia que haurà de fer l'executiu durant tots aquests mesos.