El cònsol major d'Andorra la Vella, Sergi González, abans de l'inici de la sessió de consell de comú. (Foto: M. F.)
El cap de l'oposició al comú d'Andorra la Vella, David Astrié, conversa amb el conseller de Finances, Joaquim Miró. (Foto: M. F.)
El conseller de Finances d'Andorra la Vella, Joaquim Miró, moments abans de l'inici de la sessió de consell de comú. (Foto: M. F.)
Els consellers de l'oposició del comú d'Andorra la Vella, durant la sessió. (Foto: M. F.)
Un moment de la sessió del consell de comú d'Andorra la Vella. (Foto: M. F.)
Els consellers de l'oposició, durant la sessió de consell de comú. (Foto: M. F.)
Un dels deseners del sometent que han jurat el càrrec aquest dimecres. (Foto: M. F.)
Un dels deseners del sometent que han jurat el càrrec aquest dimecres. (Foto: M. F.)
Un dels deseners del sometent que han jurat el càrrec aquest dimecres. (Foto: M. F.)
Sector públic

Andorra la Vella tanca el 2023 amb un superàvit de 4,1 milions

Destaquen els ingressos rebuts en matèria de construcció

Andorra la Vella.- El comú d'Andorra la Vella ha aprovat aquest dimecres en sessió de consell el tancament dels comptes del 2023, un exercici que es va cloure amb un superàvit de 4,1 milions d'euros, fruit d'uns ingressos de 57 milions i unes despeses de 52,9. Tal com ha posat en relleu el conseller de Finances, Joaquim Miró, en l'anàlisi d'aquestes xifres cal tenir en compte que hi ha uns reconduïts per a aquest any 2024 de 4,1 milions, amb el que "una cosa compensa altra" i el resultat, si s'hagués fet front a la despesa d'aquests romanents, el resultat seria "una mica positiu o si fa no fa zero", el que, ha defensat, que seria més normal en una corporació comunal. Del mateix parer ha estat el conseller de l'oposició David Astrié, que ha defensat que "no perquè es tanqui amb superàvit vol dir que es fa una bona gestió, ja que una bona gestió comporta que els comptes es tanquin de forma neutra".

Concretament, els ingressos comunals han estat el 2023 de 57.099.005 euros (el 96% del pressupostat) i unes despeses de 52.921109 euros (el 89% del pressupostat), el que suposa un resultat positiu de 4.177.896 euros. Miró ha destacat que en l'apartat dels impostos directes s'hagi recaptat 20.076.200 euros, la qual cosa és un 123,39% més que el pressupostat i ha destacat sobretot els ingressos procedents de la construcció. Així, l'impost de la construcció ha suposat 6,6 milions, 2,8 més del previst; el de rendiments arrendataris, 5,6 milions (634.000 més respecte al pressupost inicial) i el de comerç, suma 4,6 milions (336.000 euros d'increment respecte al projectat). Quant a les despeses, cal fer especial esment a les inversions reals que ascendeixen a 11.440.041 euros, un 69,9% del pressupostat, segons ha destacat Miró que ha subratllat l'embelliment de la plaça de la Rotonda i entorns (3,7 milions), la rehabilitació del viaducte del carrer Doctor Vilanova (1,2 milions), la reforma i l'embelliment d'un tram del carrer Prat de la Creu, la renovació dels jocs del parc Central (470.420 euros) i una part del procés de digitalització i sectorització de la xarxa d'aigua potable (299.104 euros). L'endeutament, a 31 de desembre era de 17,36 milions d'euros, un 36,21% del sostre màxim del 200%. D'altra banda, la societat Jovial ha tancat el 2023 amb uns ingressos de 651.074 euros i unes despeses de 706.208 euros i un resultat negatiu, per tant, de 55.133 euros.

Miró ha explicat també que s'incorpora al pressupost d'aquest 2024 romanents per valor de 4,1 milions d'euros dels quals 218.696 euros corresponen a despesa corrent i 3.931.289 euros a despesa de capital. Amb aquesta incorporació, els comptes per a aquest any s'eleven a 57 milions d'euros.

El conseller de Finances ha defensat que els pressupostos comunals haurien de tancar-se en equilibri, un argument al qual s'ha sumat Astrié, que ha reivindicat que "l'èxit és quadrar, tancar de forma neutra". En aquest sentit, ha defensat que el 2022 es va acabar amb un dèficit de cinc milions d'euros i que aquest 2023 hi hagi aquest superàvit és "fruit de la calendarització dels projectes" urbanístics que estaven previstos el 2022 "molts dels quals es van quedar aturats als serveis tècnics del comú i del Govern" i no es van comptabilitzar en els comptes. El dèficit, per tant, era arran "de l'embús de projectes encallats a l'administració", ha recordat Astrié, que ha afegit que ja va manifestar que el 2023 es donarien aquests ingressos i es tancaria amb superàvit i "el temps ens ha donat la raó".

Programa Reviu

La sessió de consell de comú d'aquest dimecres també ha servit perquè la majoria hagi respost dues preguntes que havien plantejat els consellers de l'oposició sobre els estudis de càrrega i el programa Reviu. Pel que fa al projecte per al foment de l'habitatge, tant el conseller responsable, Marc Torrent, com el cònsol major, Sergi González, en l'atenció posterior als mitjans de comunicació, han destacat que s'està treballant en els reglaments que han de determinar les "directrius" que regiran el programa, tant perquè es doni aquesta cessió dels pisos per part dels propietaris com perquè es fixin les bases per a l'accés dels inquilins. González ha destacat que "sense haver fet cap comunicació ni publicitat" ja siguin tres propietaris amb una vintena de pisos els que han mostrat el seu interès. El cònsol major ha recordat que hi ha una partida de 150.000 euros prevista en el pressupost que es podria ampliar si fos necessari i quant a les rehabilitacions ha mostrat la voluntat inicial que es prioritzi la "quantitat" de tal manera que si hi ha pisos en males condicions que es podrien acabar 'menjant' tota la partida s'opti per aquells en què es necessitin menys obres. De totes maneres, ha remarcat que la comissió d'habitatge començarà a tractar la setmana que ve les condicions que regiran el Reviu i ha avançat que la voluntat seria que al mes de juny aquest projecte ja estigués definit. Cal recordar que el que es vol és garantir als propietaris que tindran un lloguer, que el comú gestionarà els habitatges a uns preus regulats a canvi que el propietari assegurin que els seus pisos estan en una borsa per un temps determinat. Des de l'oposició s'ha defensat que el que volen és que la fórmula que s'esculli "jurídicament s'aguanti", ja que Astrié ha manifestat que "sovint" des de la intervenció comunal "no els agrada massa" que el comú es faci inversió en propietat privada "i més quan els contractes de lloguer no són de llarga durada".

Quant als estudis de càrrega, González ha explicat que la data perquè l'empresa els lliuri és el 31 de març i que posteriorment caldrà que els tècnics els analitzin i exposin als polítics les principals línies. En aquest sentit, s'ha compromès a compartir el treball amb els membres de l'oposició.

Els reductors de velocitat, punt de fricció

Un dels punts de 'fricció' entre majoria i oposició ha arribat quan des de la minoria se'ls ha demanat per la instal·lació de dos reductors de velocitat al carrer de les Canals. En aquest sentit, el cap de l'oposició els ha retret que "allò que criticaven en campanya ara ho fan" i ha recordat el vídeo que es va fer viral en què el conseller Jordi Cabanes al·ludia als reductors de la recta de la Margineda amb el so 'pum pum'. El conseller de Circulació, Xavier Surana, li ha respost que està "comparant dues coses diferents", ja que una cosa són els reductors de la Margineda, que són de construcció, i altra els que s'han instal·lat al carrer de les Canals, que són més petits que a més es podran traslladar si la prova que s'està fent, a suggeriment dels veïns, no funciona. "No facin demagògia" els ha etzibat Surana que ha avançat que a la Margineda s'actuarà. I la seva resposta l'ha complementat Cabanes, que ha recordat que els veïns els van comentar que era "ridícul" que hi hagués tants reductors en un espai tan reduït com la recta de la Margineda i ha anunciat que se'n retiraran i es posarà un semàfor, tot vetllant per la "seguretat". "No fem demagògia, la fan vostès", els ha respost Astrié, que ha titllat els vídeos de "campanyeta poc afortunada" i que ha recordat que si es van posar aquests reductors va ser a demanda dels veïns. Durant el tractament d'aquest tema també ha intervingut González que ha retret al conseller Miquel Canturri que participi en la comissió de circulació, però que ja hagi avançat que no farà propostes. Davant això, Canturri li ha respost que la feina de la majoria és "governar" i la de l'oposició "vetllar perquè governin bé".