Andorra la Vella.- L’enquesta de condicions de vida (ECV) corresponent a l’any 2024 permet constatar una millora del poder adquisitiu de la ciutadania i d’aquells indicadors de benestar que han experimentat un increment generalitzat. Pel que fa a la distribució personal de la renda, els ingressos equivalents han augmentat de mitjana gairebé un 35% des del 2021 (passant dels 27.733 euros el 2021 als 37.335 del 2024), una xifra que dobla els increments acumulats de l’índex de preus de consum (IPC) durant aquest període (15,7%). Això es deu, segons la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, a les polítiques dutes a terme pel Govern per millorar la capacitat adquisitiva, com les revisions del salari mínim per sobre de l’IPC, la congelació dels lloguers o la gratuïtat del bus públic, que tenen una repercussió directa en la butxaca de la ciutadania.

La titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge també subratlla la disminució significativa de gairebé 5 punts del volum de població amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge de les llars en règim de lloguer, que ha passat del 17,8% el 2021 al 13% el 2024 (vuit dècimes menys que l’any anterior, quan el percentatge era del 13,8%). Es considera una llar amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge si s’hi ha de destinar més del 40% dels ingressos.

Marsol constata que la desigualtat econòmica ha baixat, segons l’ECV, tenint en compte que la riquesa tendeix a concentrar-se en les classes mitjanes. Així ho constata, d’una banda, l’indicador S80/20 (rati que relaciona la renda mitjana del 20% de la població amb més ingressos amb la del 20% amb menys ingressos) que ha baixat dues dècimes amb relació al 2023 i ha passat de 7,3 per situar-se a 7,1. De l’altra, l’índex de Gini (on un valor més alt indica una major desigualtat) també ha baixat amb relació al 2023 i se situa en 38,4 el 2024 en lloc de 40 de l’any anterior.

D’altra banda, els indicadors de pobresa assenyalen que el volum de població en pobresa severa (per sota d’11.553 euros, el 40% de la mediana d’ingressos) ha baixat del 7,4% el 2023 al 4,2%; igual que la població en pobresa relativa (14.442 euros equivalents al 50% de la mediana) que ha passat del 9,8 al 8,8%. Una part d’aquests dos grups de població ha millorat la capacitat adquisitiva i ha passat al grup de persones que es troben per sota dels 17.330 euros, on se situa el llindar de risc de pobresa, que ha pujat 2,8 punts passant del 13,6 al 16,4%. A més, la taxa de privació material severa, a més, ha disminuït sensiblement respecte el 2023: ha passat del 7,3% al 5% del 2024.

Amb relació als països de l’entorn, l’enquesta de condicions de vida evidencia que el llindar del 60% de la mediana d’ingressos de la població, per sota del qual es determina la taxa de risc de pobresa, és força superior als països veïns: 17.330 euros, enfront dels 11.584 d’Espanya i els 15.334 de França. A tall d’exemple, mentre que a Andorra el 16,4% de la població es troba per sota d’aquest llindar (17.330 euros), el volum de població d’Espanya que està per sota del seu llindar, que en aquest cas se situa en 11.584 euros, s’enfila fins al 19,7%.