Els representants de la CEA, l'EFA i la Cambra, Gerard Cadena, Francesc Mora i Miquel Armengol, durant la roda de premsa. (Foto: M. P.)
Els representants de la CEA, l'EFA i la Cambra, Gerard Cadena, Francesc Mora i Miquel Armengol, durant la roda de premsa. (Foto: M. P.)
Els representants de la CEA, l'EFA i la Cambra, Gerard Cadena, Francesc Mora i Miquel Armengol, durant la roda de premsa. (Foto: M. P.)
Internacional

La CEA, l’EFA i la Cambra adverteixen del volum de normativa que Andorra haurà d’assumir amb l’acord d’associació

Els representants de les associacions empresarials volen que les firmes estrangeres ocupin nous nínxols de mercat

Els representants de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), l'Empresa Familiar Andorrana (EFA), i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra (CCIS), Gerard Cadena, Francesc Mora i Miquel Armengol, han lliurat aquest dilluns un document conjunt al cap de Govern, Xavier Espot, i al secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, on exposen les condicions mínimes que Andorra ha de presentar a la Unió Europea per seguir endavant amb l'acord d'associació. El document busca que l'acord tingui un impacte positiu per l'economia i la societat andorrana amb la finalitat de minimitzar els riscos i desavantatges que es poden generar. Així mateix, demanen al text que l'acord no contempli una gran quantitat de normativa, ja que podria ser impossible assumir-la, i que Andorra conservi aquelles particularitats que contribueixen a la generació de riquesa i llocs de treball. En aquest sentit, el president de l'EFA, Francesc Mora, ha indicat que l'acord amb la UE també ha d'incloure "un mecanisme de sortida per si les coses no van bé".

En el text també es demana que l'atracció d'inversió estrangera aporti un alt valor afegit i no quedi només en una promesa. Per tal que les empreses andorranes puguin competir amb aquelles que venen de fora, Cadena ha remarcat la necessitat d'implementar regulacions internes com poden ser les certificacions mediambientals i, d'aquesta manera, no quedar en l'oblit dins del mercat interior europeu. Així doncs, advoquen perquè l'arribada d'empreses estrangeres ocupin aquells nínxols que actualment estan desatesos al país. A banda, pel que fa a la lliure circulació de persones, els representants de les tres associacions empresarials demanen que se segueixin controlant els fluxos migratoris i que es pugui seguir vinculant la residència amb el treball.

Solucionar el "crònic enclavament geogràfic" d'Andorra és una altra de les demandes dels representants empresarials, tot cercant la millora de les infraestructures de comunicació amb l'exterior. Aquestes infraestructures han de servir també per dinamitzar les regions franceses i espanyoles properes al país i permetre al Principat assumir un paper de lideratge en el seu entorn.

En la mateixa línia també es posa en relleu una exclusió explícita d'una eventual homogeneïtzació fiscal amb la resta de països del mercat interior, ja que, segons els representants empresarials, el principal risc de l'acord d'associació és que l'adopció dinàmica del cabal comunitari aboqui Andorra a assumir regulacions que afectin de manera negativa als seus interessos. És per tot això que Mora ha ressaltat la importància que el Principat sigui present "en el procés de presa de decisions", ja que no pot ser que "només assumeixi".

Per últim, han demanat, tal com ja va anunciar l'executiu, que el pas final de l'acord sigui un referèndum amb la ciutadania després que s'hagi explicat tots els canvis que provocarà l'adhesió a Europa.

Aeroport Andorra-la Seu d'Urgell

La roda de premsa de presentació del document també ha servit perquè Armengol recordi que, amb tota probabilitat, l'aeroport d'Andorra-la Seu d'Urgell estarà enllestit a l'abril. En aquest sentit, ha indicat que durant aquests mesos s'ha estat treballant activament, també pel que fa al transport per cable, i en poques setmanes faran públics els avenços assolits. En aquest sentit, Armengol ha manifestat que seria convenient que la infraestructura tingui "alguna comunicació directa amb Andorra" que vagi més enllà del transport per carretera.