Opinió

Tornen els confinaments a la Xina. És l’estratègia correcta?

Aquest cap de setmana he sabut que la ciutat xinesa de Sanya, el principal centre turístic de la important illa de Hainan, va decidir imposar un confinament estricte després de reportar 263 casos de Covid durant el cap de setmana (enfront dels 11 de dos dies abans). I en el moment d'escriure aquesta nota, he estat informat que les autoritats estarien bloquejant més àrees, com la ciutat Haikou (amb gairebé tres milions d'habitants), i les localitats de Ledong i Chengmai, que acaben d'anunciar el confinament oficial per a tots els seus residents. En total, en quatre dies ja són vuit ciutats i pobles amb una població combinada d'aproximadament set milions els residents de les quals no poden abandonar el seu habitatge, i no es descarta que el nombre de ciutats afectades pugui augmentar. També estan suspesos els serveis de transport públic urbà i interurbà, i es restringeixen els enllaços de transport amb el continent (els turistes a l’illa de Hainan que vulguin tornar al continent han de mostrar cinc proves de PCR negatives durant set dies). El govern no ha dit fins a quan poden estendre's aquests confinaments, ni quan podrien aixecar-se les mesures.

Per altra banda, les autoritats de Hong Kong, veient el greu perjudici ocasionat per les seves fèrries quarantenes imposades als viatgers que arriben a la ciutat, han anunciat que escurçaran el període de quarantena en hotels Covid-19 de set a tres dies. No obstant això, als viatgers que entrin a la ciutat, després de passar la quarantena de tres dies a l'hotel, se'ls prohibeix ingressar als locals durant els quatre dies posteriors i hauran d'autocontrolar-se durant aquests quatre dies. Així, passa a ser una quarantena mixta, però del mateix nombre de dies.

La meva reflexió personal és que l'estratègia anti-Covid de la Xina tindrà efectes de llarg termini i ningú al govern sembla que els estigui mesurant. Si bé un confinament a Hainan no és el mateix que aplicar-lo a Xangai, tot em fa pensar que la política de confinaments continua regint en tot el país. Les notícies recents a la regió de Hainan no són tranquil·litzadores, perquè fa saltar pels aires la idea que el govern de Pequín pugui tenir ara un nou 'approach' més flexible i pragmàtic.

El problema principal (parlo com a inversor amb interessos a la Xina i, per tant, preocupat per tot el que allí pugui passar) és que percebo que hi ha encara pendent un debat genuí a la Xina. Com a agent econòmic necessito percebre que dins el govern de Pequín s'està duent a terme una avaluació equilibrada de l'impacte d'aquests bloquejos eterns. Tal exercici és de summa importància perquè els formuladors de polítiques a la Xina puguin prendre la millor decisió. I és que els greus impactes econòmics dels confinaments estrictes em temo que tindran efectes que es deixaran notar de manera prolongada, i s’estendran cap a un futur llunyà. Si bé no es poden mesurar avui de manera confiable, existeix una forta evidència que el tancament massiu de negocis i la pèrdua d'ocupació inevitable tindrà un efecte considerable, i és legítim pensar que serà un condicionant en el futur del país per la via de menors ingressos agregats. Per exemple, a Occident, hem vist com els confinaments, malgrat ser breus, van resultar en un augment sense precedents en el deute públic sobre el PIB (que al Regne Unit va passar del 83% el març de 2020 al 103,7 % el març de 2021). És d'esperar que això succeeixi a la Xina de manera amplificada a mesura que continuïn estenent aquesta política paralitzant de confinaments. Un augment en aquesta càrrega de deute porta amb si mateix innombrables desavantatges de futur, ja que caldrà una forta restricció en la despesa pública (que potser origini una forta recessió), o un augment més que considerable dels impostos (que afectarà el PIB potencial), o una major inflació per a poder abordar amb garanties el problema fiscal derivat dels tancaments actuals.

Desafortunadament, avui no veig cap mena d’avaluació dintre del govern de Pequín sobre els impactes d’aquesta política de confinaments inacabables, i això em preocupa. Les autoritats han d'entendre que els agents econòmics necessiten percebre que algú vetlla pels seus legítims interessos. Pequín ha de senyalitzar això de manera ben clara. En cas contrari, el debat tindrà lloc, però, entre la comunitat empresarial i inversora, i en el sentit de si la Xina és un lloc invertible o no. Com més s'estengui aquesta política actual de Covid-zero a la Xina, més difícil serà en un futur mitigar els seus innegables efectes sobre l'economia i la societat. De fet, les conseqüències comencen a ser visibles. Els puc avançar que la diversificació en la manufactura global lluny de la Xina està agafant força. Sé de primera mà que les empreses occidentals s’estan qüestionant alguns dels seus supòsits fonamentals sobre la Xina: que les seves perspectives econòmiques futures són brillants, o que les seves eficiències de producció són inigualables. Si bé encara són poques les multinacionals que ja planegen la sortida del país, tinc evidències que totes estan aturant inversions i accelerant els esforços per desenvolupar altres llocs de fabricació.

En resum. La duresa del bloqueig a l’activitat empresarial per la via dels confinaments i les restriccions estan alterant, potser de forma irremeiable, la manera com les multinacionals percebien fins ara la Xina: el fabricant més fiable del món. Aquesta reputació de producció i logística fiables s’està trencant de forma accelerada. Les multinacionals es comencen a preguntar si la Xina continua sent un país governat per pragmàtics.