Andorra la Vella.- La CASS té actualment uns compromisos de 7.000 milions d'euros en pensions. Aquesta és la xifra corresponent als 146 milions de punts que els afiliats tenen comprats. Tal com ha posat en relleu el president del consell d'administració de la parapública, Marc Galabert, és cert que aquesta és "una foto del que passaria si es fes el rescat" actualment d'aquests punts compromesos, però ha afegit que "val la pena recordar la magnitud del compromís de la CASS amb els afiliats" per començar a prendre mesures per fer un canvi de model del sistema de pensions, que és el que ha tornat a reiterar el president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació (FRJ), Jordi Cinca, que ha comparegut juntament amb Galabert en seu parlamentària per fer balanç de l'activitat del 2023. Tant Cinca com Galabert han incidit en la necessitat de prendre mesures i més si la xifra de 7.000 milions es posa en consonància amb els 1.725 milions que tenia el fons a 31 de març d'aquest any.

D'aquesta manera, Cinca ha incidit en el fet que aquests "7.000 milions famosos és un compromís, seria traslladar a avui tots els compromisos dels pròxims 'x' anys, per tant, és una xifra que té més vocació de sensibilitzar que no pas de preocupar a curt termini". I ha incidit que òbviament no és un cost que s'hagi d'assumir de manera immediata, però que serveix per "visualitzar que el 'gap' entre aquests 1.725 milions que teníem a 31 de març del 2024 i el compromís total que és molt gran". Ha incidit que no caldrà "mai" que el fons estigui dotat amb aquests 7.000 milions, però aquesta xifra "permet veure la magnitud del problema per tenir una quantificació del compromís global al llarg de tota la vida de la CASS".

Aquestes xifres han servit perquè tant Cinca com Galabert hagin reiterat la necessitat de fer les reformes necessàries en el sistema de pensions de la CASS i en aquest sentit, el president del fons de reserva de jubilació ha fet notar que a diferència del que passava anys enrere no veu que hi hagi "ningú que estigui desmarcat d'aquesta necessitat" d'actuar malgrat "pot haver-hi discrepàncies en quines són les mesures que s'han de prendre, però no hi ha ningú que reconegui que no cal modificar el model". "He de dir que els contactes que fins ara hem anat tenint amb la comissió són esperançadors", ha subratllat, tot incidint que veu "predisposició" a prendre aquestes mesures. Al seu torn, el president del consell d'administració ha afegit que tal com havia dit un conseller a la compareixença (concretament el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé) "podem quantificar la grandària del tsunami i podem si em permet l'analogia proposar quin tipus de flotadors poden servir més o menys, però en tot cas la responsabilitat" és de la comissió legislativa d'actuar i ha conclòs que creu que és "una qüestió compartida que cal que s'abordi (la reforma) en els millors terminis".

Durant la compareixença Galabert i Cinca han presentat la memòria del 2023 i en aquest sentit, el primer ha destacat que en la branca general es va donar un dèficit de 29,26 milions que suposa un 8,1% menys que l'any anterior. En aquest sentit, ha manifestat que "la depesa es manté força estable" i va molt lligada al creixement de la població i que, en canvi, els ingressos van molt vinculats a l'evolució de l'economia. De cara a aquest 2024 les previsions són d'un dèficit de 29,12 milions, és a dir, en la línia del 2023. Galabert ha manifestat que cal tenir en compte que el creixement d'afiliats, i molt especialment dels comptes propis, mostra "signes de desacceleració" i que, per tant, és una dada que cal tenir en compte. Pel que fa a la branca jubilació, i tal com també ja s'havia informat, el 2023 es va tancar amb un excedent de caixa de 33,6 milions d'euros. Galabert també ha informat que el factor de conversió se situa actualment en 9,6 anys i que la taxa de dependència és de 3,31, és a dir, que calen 3,31 assalariats en actiu respecte a un pensionista.

Al seu torn, Cinca ha manifestat que el fons de reserva de jubilació tenia a 31 de març 1.725 milions i que la previsió és que aquest 2024, que ha experimentat un bon inici, no sigui tan positiu com el 2023 i, per tant, s'examina "amb cautela". En aquest sentit, ha avançat que el rendiment de l'abril serà negatiu. De totes maneres ha incidit en el fet que l'objectiu és la rendibilitat del fons a mitjà i llarg termini.

Inversió en habitatge

A preguntes d'Escalé, Cinca ha respost que ara com ara no seria una prioritat invertir en habitatge i ha volgut contextualitzar la seva resposta. Així, ha recordat que el fons té "una funció que és maximitzar la rendibilitat sense posar-lo en perill" i ha recordat que la CASS "no és una pota de la política social del país", per tant, ha emfasitzat que no els pertocaria "invertir en habitatge des d'una perspectiva social". Això no vol dir, ha afegit, que la CASS no pugui invertir en immobiliari, però ha recordat que hauria de ser una inversió que garantís una seguretat i una rendibilitat "igual o millor" a la dels altres actius i a més ha incidit en el fet que cal que siguin "suficientment líquids" per poder disposar dels diners en el moment que fossin necessaris.

Deutes de la CASS

Al seu torn, Galabert també ha estat interrogat sobre els 68 milions que la CASS té en concepte de deutors a 31 de desembre. En aquest sentit, ha puntualitzat que es tracta d'una foto del moment, ja que la meitat, 32,6 milions, responen a declaracions de cotització que es fan durant la primera quinzena del mes següent, amb la qual cosa "aquest deute l'hem d'entendre com una foto d'un compte que es va regularitzant". D'aquesta manera, també ha informat que hi ha 8,4 milions que són el que en aquell moment els devien les seguretats socials de França, Espanya i Portugal i que altres 13,5 milions són d'empreses que tenen en aquests moments una situació judicialitzada.

Qüestionat pels mitjans de comunicació posteriorment sobre el fet que les empreses que no cotitzen a la CASS provoquin un perjudici en els treballadors quant al resultat final de la seva pensió i si es voldria un canvi legislatiu en aquest sentit, Galabert ha manifestat que s'ha "traslladat" aquesta qüestió i ha afegit que si més no seria interessant que el treballador pugui estar informat de la situació, ja que sovint es veu que 'motu propi' no es consulta aquesta cotització.

D'altra banda, i a títol personal ha reconegut un "grau de sorpresa" pel fet que a Escoriza se li hagin obert diligències pel cas de les pensions no regularitzades, però ha rebutjat fer qualsevol altre pronunciament al respecte.

Concòrdia no descarta presentar una proposició de llei

En acabar la compareixença, Escalé ha lamentat que "Andorra té una tendència molt marcada a respondre solament a les crisis, quan ja han crescut, han estat adolescents, i quan són enormes, aleshores es respon" i ha incidit en la necessitat urgent de prendre mesures sobre les pensions. També ha manifestat que "els cronogrames" marcats a la comissió especial "s'han incomplerts tots" i ha avançat que no descarten ja sigui individualment o amb altres grups fer una proposició de llei i ha defensat aquesta via per a la pervivència del sistema, ja que d'aquesta manera es garanteix "que un govern posterior no sigui més laxe" en les mesures marcades.